El violí és un dels motius recurrents de Guillem Àngel Crespí Alemany. A Violins alineats, els instruments comparteixen espai com si formassin una petita orquestra visual. La seva silueta és familiar, però l’interès del quadre va més enllà de l’objecte: apareix en la relació entre formes, pauses i colors.
Com es pot pintar el ritme?
La repetició d’un instrument dona una primera cadència. Les variacions de posició, contorn i color trenquen aquesta regularitat. L’ull passa d’un violí a l’altre, s’atura en els espais intermedis i torna a començar. És una manera de suggerir moviment sense necessitat de representar músics tocant.
Els blaus i els grocs poden assumir papers diferents dins la composició: uns fan avançar la mirada, altres la retenen. L’obra es pot llegir sencera des de la distància i tornar-la a descobrir a prop, en els detalls del traç i de la superfície.
De la pintura a l’escultura
El violí també apareix en les escultures de ferro de l’artista. El pas a tres dimensions canvia la pregunta: ja no compta només el color sobre el pla, sinó també el buit que envolta la forma i la manera com la llum la travessa.
Aquest diàleg entre música i arts visuals ajuda a entendre una part de la seva obra. Per veure altres composicions i formats, es pot consultar la col·lecció de pintura.