Una escultura de violí es reconeix pel perfil de l’instrument, però no necessita copiar-ne tots els detalls. Guillem Àngel Crespí Alemany treballa aquesta forma en ferro i la deixa dialogar amb l’espai. El contorn marca la figura; els buits, la llum i les ombres completen la peça.
Una forma que canvia segons el punt de vista
A diferència d’una pintura, l’escultura no ofereix una sola vista. Quan l’espectador es desplaça, les línies se superposen d’una altra manera. La peça pot semblar compacta des d’un angle i més oberta des d’un altre. Aquesta experiència és part del treball, no un detall secundari.
Els instruments musicals reapareixen en diversos suports dins l’obra de l’artista. Les pintures de violins permeten comparar com un mateix motiu genera solucions diferents quan es construeix amb color o amb metall.
Ferro, llum i espai
El ferro aporta presència física. Al mateix temps, una forma oberta evita que l’escultura tanqui visualment el lloc on es col·loca. La llum natural o artificial projecta ombres canviants i modifica la lectura de la silueta durant el dia.
Per valorar una escultura cal mirar-ne les mides, el material i l’emplaçament previst. A la col·lecció d’escultures hi ha peces de diferents motius i formats per comparar.