L’art com «la sabata de son peu» per Magdalena Cardona
El passat 28 de gener vaig tenir el plaer i el privilegi de ser convidada a l’estudi taller de l’artista Guillem Crespí Alemany. Ja es copsa, només d’entrar-hi, un ambient de treball i d’especial dedicació del pintor escultor que impressiona, ja que tan sols amb una mirada ràpida a les obres i els estris hom s’adona de la passió que sent per l’art.
En aquests moments treballa en la seva pròxima exposició, programada per al dia 19 de març a Binissalem. Tenint en compte les explicacions que em donà sobre els projectes que té en marxa i el que vaig poder veure ja començat i preparat a l’estudi, puc afirmar que en aquesta ocasió veurem una gran explosió de llum i de color, tant en pintura com en escultura, que no deixarà indiferent espectadors i assistents.
Per començar, m’agradaria explicar-vos que, per a en Guillem, descobrir de molt petit com gaudia amb el dibuix i la pintura va significar «trobar la sabata de son peu», com es diu col·loquialment. Són tan magnànims els sentiments que és capaç de plasmar en tela i en ferro, que només podrien ser reflex d’un artista que ho és des del bressol. Segons la meva humil opinió, el més impactant és la seva creativitat. Molts altres artistes, una vegada que consoliden una temàtica i una tècnica en la qual se senten còmodes, admirats i reconeguts, no solen renovar-se gaire. En Guillem, al contrari, té una imaginació i una creativitat que l’acompanyen fidelment durant tot el procés d’elaboració de l’obra; des de bon començament pel que fa als seus estris de feina (ja que ell mateix dissenya el que necessita amb l’objectiu d’aconseguir la idea que té al cap), fins al final, tot queda reflectit en el quadre o l’escultura resultant. Com va dir Picasso: «Un pintor és un home que pinta el que ven. Un artista, en canvi, és un home que ven el que pinta. »
També mereix una menció especial la part de l’obra que l’observador no arriba a veure o a palpar; és a dir, des del moment en què sorgeix el primer esbós mental fins que culmina. Hi ha moltes hores invertides que són de reflexió, de pensar en formes, composicions, equilibris, centres, textures, colors, figures, línies i un llarg etcètera. Encara que sembli que en els seus quadres es tendeix a la simplicitat de la figura, si ens hi fixam bé podrem apreciar tant la fase d’aparellar la superfície abans de començar a pintar, com l’enorme quantitat de capes d’acrílics i de tintes, i l’estudi precís que fa per col·locar taques, pinzellades i empastaments per assolir la perfecció. Aquesta tasca sol comportar setmanes o mesos d’implicació abans que l’artista estigui completament satisfet. Quant a l’escultura, l’artista segueix el mateix procés: hi ha un procediment llarg de meditació abans de començar a prendre mesures, modelar les peces arrodonint les formes i desbastar les línies de l’escultura fins a aconseguir que surti a la superfície un violí al qual només falta emetre sons.
D’altra banda, quant a la temàtica d’aquesta exposició, és important destacar la familiaritat i la connexió que l’artista té amb el mar, la pesca i el cap-roig. Podrem ser testimonis d’aquesta influència i del contacte que té amb l’energia marina si observam els contrasts, el maneig i la varietat de colors, i la lluminositat. A més, també hi trobarem els seus mítics galls, els meus grans favorits, que connoten alegria i vivacitat, entre altres sorpreses que segurament ens té preparades. En escultura, els violins i la suavitat de les seves corbes al costat de la novetat d’un toc de color ens tornaran a seduir. Aquesta vegada, en Guillem se submergeix en el ferro, tractant-lo a poc a poc, com ja li hem vist fer anteriorment, però al qual introduirà la força vibrant del color. Davant de tota aquesta magnífica obra que tindrem l’oportunitat de contemplar, a la qual de vegades les paraules no fan justícia ja que és complicat transmetre i expressar tants matisos, només em queda donar-li l’enhorabona com a artista i, sobretot, com a persona, per la humilitat que el caracteritza, i desitjar-li sort per a aquest projecte i els que ben segur ja té al cap per a un futur pròxim.
Una admiradora i amiga,
Magdalena Cardona Vidal