Seleccionar página

Dos violines abrazados por Bernat Cabot

 La imagen de los dos violines abrazándose evoca de alguna manera el diálogo que Vivaldi, de forma imaginativa y genial, establece entre ellos, como dos seres que sienten, que viven, que hablan.

Por eso he escogido el concierto L’Estro armónico, concierto núm. 8 en La Menor para dos violines, de Antonio Vivaldi.

Antonio Vivaldi, compositor veneciano que vivió entre 1678 y 1741, compuso multitud de conciertos para instrumentos solistas, sobre todo para instrumentos de arco, como el violín o el violonchelo, concretamente el año 1711 se publicó con el imaginativo título de “L’Estro armónico”, una colección de doce conciertos, entre los que se encuentra el núm. 8, en la tonalidad de la menor y escrito para dos violines solistas, cuerda y bajo continuo con el n º de catálogo RV 522.

El violín, instrumento de palacio y de la nobleza, pero también, instrumento del pueblo y de la calle, ha sido capaz de influir y seducir a gran número de compositores y artistas plásticos, ya sea por su sonoridad suave y enérgica, alegre y misteriosa, o tal vez por su forma sinuosa y elegante tan cercana al cuerpo femenino. Una bella muestra de esta seducción entre el instrumento y el artista plástico la tenemos la obra de Guillem Crespí.

Por la espontaneidad, frescura y seducción de tu obra te adjunto este fandango bajo el título Fandango para regalar, letra de Miquela Lladó y música de Bernardo Cabot, Música Nostra.

Fandango per regalar (Un fandango para regalar, (Texto en catalán).

Un gorg ple de lluna plena
avui et vull regalar
i el cant de les caderneres
quan es canten festejant .
un llençol de cel blau,
un estel,
un nigul de la serra;
una posta de sol,
i un redol, d’ombres d’arbrers vius en flors.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Una terra verge i neta
et voldria regalar.
El color de les muntanyes
i l’escuma de la mar.
la remor d’un torrent
un esculls,
el mirall d’una cala.
Una tanca amb un hort,
una font,
tots els peixos dins el port.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Les paraules més polides,
Et voldria regalar, i uns costums perquè sabessis
d’allà on vens i cap on vas.
Les més belles cançons,
bells records, tradicions i rondalles.
L’alegria d’un ball,
d’un mercat,
d’un bon vi, d’un bon menjar.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Dos violins abraçant-se per Bernat Cabot

 La imatge dels dos violins abraçant-se evoca d’alguna manera el diàleg que Vivaldi, de forma imaginativa i genial, estableix entre ells, com a dos essers que senten, que viuen, que parlen.

Per això he escollit el concert L’Estro armonico, concert núm. 8 en La Menor per a dos violins, de Antoni Vivaldi.

Antoni Vivaldi, compositor venecià que va viure entre 1678 i 1741, va compondre multitud de concerts per a instruments solistes, sobretot per a instruments d’arc, com el violí o el violoncel, concretament a l’any 1711 es va publicar amb l’imaginatiu títol de “L’Estro armonico”, una col·lecció de dotze concerts, entre els quals s’hi troba el núm. 8, en la tonalitat de La menor i escrit per a dos violins solistes, corda i baix continu amb el nº de catàleg RV 522.

El violí, instrument de palau i de la noblesa, però també, instrument del poble i del carrer, ha estat capaç d’influir i seduir a gran nombre de compositors i artistes plàstics, ja sigui per la seva sonoritat suau i enèrgica, alegre i misteriosa, o tal vegada per la seva forma sinuosa i elegant tan propera al cos femení. Una bella mostra d’aquesta seducció entre l’instrument i l’artista plàstic la tenim a l’obra de Guillem Crespí.

Per l’espontaneïtat, frescor i seducció de la teva obra t’adjunt aquest fandango sota el títol Fandango per regalar, lletra de Miquela Lladó i música de Bernat Cabot, Música Nostra.

Fandango per regalar

Un gorg ple de lluna plena
avui et vull regalar
i el cant de les caderneres
quan es canten festejant .
un llençol de cel blau,
un estel,
un nigul de la serra;
una posta de sol,
i un redol, d’ombres d’arbrers vius en flors.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Una terra verge i neta
et voldria regalar.
El color de les muntanyes
i l’escuma de la mar.
la remor d’un torrent
un esculls,
el mirall d’una cala.
Una tanca amb un hort,
una font,
tots els peixos dins el port.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Les paraules més polides,
Et voldria regalar, i uns costums perquè sabessis
d’allà on vens i cap on vas.
Les més belles cançons,
bells records, tradicions i rondalles.
L’alegria d’un ball,
d’un mercat,
d’un bon vi, d’un bon menjar.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Two violins embraced by Bernat Cabot

The image of the two violins embracing each other somehow evokes the dialogue that Vivaldi, in an imaginative and brilliant fashion, establishes between them, as two beings that feel, that live, that speak.

For that reason I have chosen the concerto L’Estro armonico, Concerto No. 8 in A Minor for two violins, by Antonio Vivaldi.

Antonio Vivaldi, a Venetian composer who lived between 1678 and 1741, composed a multitude of concertos for solo instruments, mainly for bow instruments such as the violin or violoncello. In 1711 he published a collection of twelve concertos with the imaginative title L’Estro armonico, among which is Concerto No. 8, written in the key of A Minor for two solo violins, strings and basso continuo under catalogue n º RV 522.

The violin, an instrument for palaces and the nobility, but also an instrument of the people and the streets, has been able to influence and seduce a large number of composers and fine artists, either for its smooth but energetic loudness, joyful but mysterious, or perhaps due to its curved and elegant form, so near to the female body. We have a beautiful sample of this seduction between the instrument and the artist in the work of Guillem Crespí.

For the spontaneity, freshness and seduction of your work I accompany this fandango under the title Fandango para regalar (Fandango as a Gift), words by Miquela Lladó and music by Bernat Cabot, Música Nostra (Our Music).

Fandango per regalar

Un gorg ple de lluna plena
avui et vull regalar
i el cant de les caderneres
quan es canten festejant .
un llençol de cel blau,
un estel,
un nigul de la serra;
una posta de sol,
i un redol, d’ombres d’arbrers vius en flors.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Una terra verge i neta
et voldria regalar.
El color de les muntanyes
i l’escuma de la mar.
la remor d’un torrent
un esculls,
el mirall d’una cala.
Una tanca amb un hort,
una font,
tots els peixos dins el port.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Les paraules més polides,
Et voldria regalar, i uns costums perquè sabessis
d’allà on vens i cap on vas.
Les més belles cançons,
bells records, tradicions i rondalles.
L’alegria d’un ball,
d’un mercat,
d’un bon vi, d’un bon menjar.
Tot això i més coses et voldria regalar.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, clica en el enlace para más información.

ACEPTAR
Aviso de cookies