Descripció
Aquesta escultura neix d’una aproximació lliure i essencial a la forma del violí, reduïda als seus elements estructurals i expressius. L’obra no cerca una representació literal de l’instrument, sinó evocar-ne la presència a través del gest, la verticalitat i la relació entre volum i buit.
Treballada en metall amb pàtina artística, la peça combina textura, matèria i equilibri, convertint-se en una escultura de caràcter íntim i contemplatiu. Pensada per a espais interiors, funciona com una obra singular que dialoga amb la música, el ritme i la memòria des d’un llenguatge escultòric contemporani.
