Somnis còsmics, universals i harmònics
Una finestra d’esquitxos multicolors s’obri davant nostre. Entram, sense voler, en una nebulosa de pols còsmica que ens trasllada a indrets oblidats del nostre pensament. A les experiències plaents que un dia ens marcaren per sempre. A aquelles que romanen expectants i silents en el nostre inconscient. El caos s’ordena i emergeix la figura.
De quin material estan fets els somnis?
Costa d’explicar, però passa. Hi ha un qui o un què, que no saps ben bé com, arriba a la teva vida i te la il·lumina. És com si hi hagués un fil invisible, un magnetisme especial, tal volta. Com si hi hagués un llenguatge, un idioma ocult sols a través de la mirada. Aquesta és la màgia del contrast, de la complementarietat cromàtica, de l’harmonia. Del parlar en silenci el mateix idioma.
Crespí Alemany ha viscut des de petit una constant recerca i estudi del món de l’art: ha treballat les tècniques tant del dibuix, de la pintura i de l’escultura fins a insuflar a la seva obra una ànima i un segell i uns somnis molt personals, amb una obra que tothom sap reconèixer. I aquesta és una de les característiques dels grans artistes: La seva capacitat de que la seva obra sigui reconeguda i identificada.
I recordau, la màgia existeix, i no és invisible: la veus quan perds la fe i davant teu hi ha un miracle. Quan la intuïció et diu vés-hi i hi vas. I tot es va trenant. Quan t’atures, mires al teu voltant i no saps com aquestes obres han arribat i penetrat dins tu. Quan t’adones que hi ha coses que se’ns escapen. Que no tot ho controlem amb aquest cap. Que hi ha camins que encara no hem explorat i que un dia veus que allò que commou ha arribat sol fins a tu desafiant els principis de la realitat.
La figuració és senzilla i elegant, evoca universos fins emocionar-nos. Recrea la vida i en fa un espai de llibertat. Revoluciona els colors sense cap línia recta. Tot flueix a través del contrast. Monet deia que l’aire era violeta…Pintar és el reflex de l’ànima en un tros de paper que permet expressar a Crespí Alemany tot el que probablement no pugui dir o escriure. Amb la pintura és possible donar-li color als sentiments i traços als pensaments; mostrar el que som sense la necessitat de dir res. La pintura és un refugi i l’escultura un escenari. O viceversa. Pintar obre la ment i l’escultura la transforma.
De quin material estan fets els somnis? Quan un somia és perquè elabora allò que vol aconseguir d’una manera idíl·lica i a partir d’allí se les enginya per a veure la forma en què transforma allò en realitat. Si el somni és enorme, l’assoliment probablement també ho és.
Els somnis estan fets del que un vulgui i són de la grandària que un imagini. Són esquits de colors tan sòlids com fràgils i delicats. Fets amb el cor, des del cor i per al cor. Els somnis no són tan diferents de la realitat, simplement falta la màgia que es crea amb la voluntat d’anar després d’ells, de no renunciar i de creure en un mateix. D’aquesta manera es transforma un somni en la realitat que es pot tocar, olorar i bategar amb tota la nostra eima.
Com un pagès, capa a capa, Crespí Alemany conrea els seus quadres per tal d’obtenir els fruits més plaents i compartir felicitat. No frisa. Cada esquit és un repte. No hi ha límits. Exerceix la paciència creant tintures que revolucionen els colors. Els somnis den Guillem són delicats i lleugers però tenen prou força per quedar cisellats en la nostra memòria com si haguessin estat dibuixats a sobre d’una roca.
I és que estam fets del mateix material que els somnis i és un plaer recrear, compartir i gaudir de somnis com els den Guillem.
Pere Cortada i Obrador
Juliol 2021